Milers de catalans van fugir a França pels Pirineus per després incorporar-se a l’Espanya de Franco

L’investigador de la UdG Jordi E. Rubió ha estudiat per primera vegada l’èxode a través dels Pirineus de 15.000 catalans durant la Guerra Civil. Alhora, ressegueix el recorregut d’aquests catalans cap a l’Espanya franquista, un camí que els portarà cap al reconeixement polític i social que Franco va atorgar als excombatents.

La tesi doctoral L’èxode català de 1936 a través dels Pirineus. De la derrota a la victòria, que ha dut a terme l’investigador de la Universitat de Girona (UdG) Jordi E. Rubió, ha estudiat per primera vegada la fugida a través dels Pirineus de milers de catalans que, entre 1936 i 1938, van creuar la frontera per entrar a França i a Andorra per fugir de la Guerra Civil o bé amb la intenció de canviar de bàndol. Aquest èxode es va produir abans de l’arribada de la gran onada de refugiats republicans que es van exiliar cap a França i posa de manifest que molts catalans van abandonar el país força temps abans. Molts d’ells van tornar a Catalunya com a integrants de l’exèrcit franquista. Tot i així, no tots eren ferms partidaris de Franco i, per això, alguns van intentar quedar-se a França en qualitat de refugiats polítics.

Per a l’elaboració d’aquest treball s’han consultat nombrosos arxius catalans, espanyols i francesos. La manca d’informació en els arxius catalans ha  convertit en imprescindible el recurs de la història oral. Conscient de trobar-se davant de la darrera oportunitat de recollir testimonis directes, l’autor ha realitzat més de 25 entrevistes a protagonistes i testimonis de l’èxode català de 1936. Gràcies al treball amb la història oral s’ha obert la via d’explotació dels arxius francesos, que han aportat el gruix més important de documentació d’aquesta tesi.

Xifres

En total s’han pogut identificar més de 7.000 refugiats que en un moment o altre entre el juliol de 1936 i el desembre de 1938 van travessar els Pirineus pels senders que recorren les valls d’aquesta serralada que separa Espanya i França. Gairebé el 90% es van reincorporar al sector ocupat per les tropes franquistes abans que s’acabés la guerra. No obstant això, més de 2.000 van mantenir-se a França fins que el govern del país va decidir posar fi a la seva política d’acollida a la tardor de 1937.

La principal novetat que ofereix l’estudi d’aquest grup de població és la seva heterogeneïtat. El perfil dels individus que van fugir és molt llunyà a la imatge dels rics terratinents i petits burgesos que van voler allunyar-se de la revolució per evitar represàlies o posar a bon refugi un patrimoni amenaçat. Estadísticament, el major nombre de refugiats pertany a la pagesia amb règim de masoveria i també a persones lligades a activitats econòmiques del petit comerç i l’artesanat. Els advocats, metges o industrials només representen el 30% de la mostra estudiada.

El darrer dels grans eixos que ha primat aquest estudi és l’actitud dels catalans que fugen entre 1936 i 1938 i tornen sota la bandera franquista. Quina fou la seva participació en les institucions del règim? Obtingueren beneficis del seu posicionament al costat de la dictadura durant la guerra? L’estudi conclou que els excombatents foren àmpliament gratificats pel seu esforç de guerra. El general Franco va promulgar diversos decrets que donaven als excombatents un nombre important de privilegis tant en l’ordre polític com en el social. Socialment, ells van gaudir de l’accés reservat al 80% de les places convocades per oposició a l’administració pública juntament amb excaptius i cavallers mutilats i, durant un període limitat de temps, a les vacants obertes a l’empresa privada. El seu reconeixement social no es va limitar a l’exaltació popular del seu esforç bèl·lic, sinó que van ser reconeguts com a preferents en l’elecció de tots els càrrecs polítics municipals, especialment pel de gestor o alcalde dels primers ens municipals del franquisme.

En resum, aquest estudi prova amb claredat que la fugida del territori català durant la Guerra Civil no és una exclusiva de l’exili republicà de 1939. Prop de 15.000 persones van creuar les muntanyes pirinenques clandestinament força abans per fugir de la guerra o bé per incorporar-se a l’Espanya franquista. El general Franco va guardar un lloc de privilegi dins del nou ordre social del franquisme a aquells que van oferir el seu esforç de guerra per derrotar la República i imposar la dictadura.

Tweet		Puntuación
no hay comentarios	Segueix-nos al facebook i al twitter